FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra com a causa o agent. Que expressa una acció que el subjecte fa que algú altre executi. Verb causatiu. La forma fer fer és una perífrasi causativa. Relatiu o pertanyent als verbs causatius. Sufix causatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet per dos l'un a l'altre, donat i rebut alhora per cadascun de dos. Una confiança recíproca. Un amor recíproc. Deures recíprocs. Favors recíprocs. En gram., que expressa una acció recíproca. Verb recíproc. Pronom recíproc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que consta d'una sola persona. Un govern unipersonal. Usat sense referència a cap subjecte i conjugat només en tercera persona, s'aplica a alguns verbs, especialment als que expressen fenòmens naturals. Verb o temps verbal unipersonal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Frase usada com a equivalent d'un mot. Expressió composta d'un concepte que no sol tenir una correspondència, en un sol mot, dins el sistema de la llengua. perífrasi verbal Construcció integrada bàsicament per un verb auxiliar seguit d'una forma no personal, que expressa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegiment en l'interior d'un mot d'un so no etimològic. L'epèntesi de la consonant d del verb moldre. En prosòdia, llicència poètica que consisteix en la inserció d'una síl·laba a l'interior d'un mot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afix inserit a l'interior del radical d'un mot. L'infix nasal del verb llatí frango. Afix inserit entre un radical i un sufix que serveix per a connectar l'un amb l'altre. L'infix -eg- del mot polsegós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona, quan va immediatament darrere d'un verb acabat en consonant o u subjuntiva. Cull-los i porta-me'ls. Mireu-los. Digueu-los que vinguin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que u o d'un pronom feble acabat en vocal. Mira'ns. Se'ns ha dit que no. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l'un dels dos pronoms hi i ho. No t'escolta. No t'ho vull dir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom personal de tercera persona el darrere un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o darrere un pronom feble acabat en vocal, sempre, però, que la forma l' no sigui possible. Veure'l. Me'l dona. [...]
